Una tarda a la Biblioteca
Va ser a les acaballes d’un dia molt rúfol, quan s’hi va decidir anar a passar una estona entre els antics llibres de la biblioteca del poble. Tot entrant va copsar les diferents olors que desprenien cadascun d’ells que juntament amb un silenci sepulcral el van endinsar dins un mon de lletres, histories, relats i descripcions, tot recordant-li com era la vida en aquelles remotes èpoques al seu poble natal.
S’hi va fixar en un llibre bastant gran, no només pel gruix dels seus fulls sinó també per les dimensions, de llargada i amplada. Les descripcions molt ben redactades acompanyaven les fotografies en blanc i negre evocant-li records i nostàlgies de la seva infantessa, però, allò li agradava.
De tant en tant aixecava el cap i mirava per la finestra; fora la pluja queia amb una intensitat tal, que a voltes semblava voler foradar el terra, per convertir-se al cap d’una estona en grosses i flonges volves de neu.
De mica en mica la gent hi va anar marxant, però, ell no se’n adonava i seguia immers en la lectura dels seus avantpassats. Per no sentir tant les entrades i sortides del bibliòfils es va asseure en un racó tot sol, separat de la resta de lectors, sempre proper a la finestra per veure la blanca precipitació que de mica en mica convertia els grisos carrers del poble en mantells blancs.
(De vegades si et concentres molt en un llibre el temps et passa i no te n’adones del teu voltant, fins arribar a un punt que ni sents ni veus, tan sols sou tu i el llibre, entres dins les seves pàgines i el mon s’atura per a tu, intentes deixar-lo i seguir un altra dia amb la lectura, però, no pots, t’atrapa, caus en un parany d’aranyes, i quan es ell qui es cansa de tu, aleshores aixeques el cap i veus les hores que han passat i com n’estàs d’ esgotat).
Això li va passar a ell, com es va mig amagar, tampoc no el van veure o no s’hi van fixar, i en aixecar el cap del llibre que l’havia hipnotitzat, s’hi va trobar tot sol a la biblioteca, va començar a cercar gent, essent inútil la seva cerca, allí no hi quedava ningú, tothom va marxar. S’hi va dirigir cap a la porta i va ser gran la seva sorpresa en veure que era tancada. – m’han tancat dins la biblioteca!, es va dir. Durant els primers minuts estava espantat, però en girar-se i veure totes les prestatgeries a traspuar de tants i tants coneixements, va veure la gran sort que tenia.
Així doncs, amb un gran somriure va decidir passar la nit envoltat d’històries, relats, contes, descripcions i èpoques.
I es que un llibre, et pot fer perdre “el mon de vista”, enduent-hi allà on ell vulgui i deixant-te anar només quan ell desitgi. Ets presoner dels seus fulls.
Enigmàtics alguns, misteriosos d’altres, antics i moderns, tots tenen el seu esperit, el seu cor, la seva vida que comparteixen amb tu.
Diuen, que tot te un inici i un final, menys els llibres, que amb solitud i saviesa segueixen immortals a les seves prestatgeries, esperant tornar a atrapar en la seva teranyina a l’il·lús humà que s’atreveixi a indagar dins les seves fulles.
Estimats llibres que el vostre cor immortal segueixi bategant per aquesta societat.
Liliana Castillo Girona
Envia la teva opinio
Feliditacions Viviana, molt lograt
Màs sorpres gratament Viviana