Una historia Tecnològica
Si em preguntéssiu quants anys tinc no ho sabria respondre amb exactitud; per uns en tinc segles d’antiguitat i per d’altres tan sols anys, però hi ha un neguit que es converteix en dubte quan em poso a reflexionar i me’n adono que soc molt mes vell del que voldria.
La meva edat real data de l’any 1642, essent molt més lleig però de gran utilitat als eminents científics, pensadors i filòsofs estalviant-los molta feina matemàtica, tot i trobar-me encara en procés de perfeccionament.
Posteriorment uns dos-cents anys més tard, cap al 1880, van ser els estadístics els que em van començar a donar l’aparença que us agrada tant, tot i ser molt llunyana encara a l’actual. Em perforaven amb targetes que continuadament en punxaven perquè jo processés les dades amb exactitud, (no sabeu el mal que em feien), però, si això m’innovava tecnològicament, ho suportava.
De vegades sentia moltes ganes de xisclar per treure el dolor de dins, però, com no tenia veu, plorava en silenci. Recordo que vaig aconseguir processar el primer cens de població dels Estats Units mitjançant l’ajut de l’energia elèctrica que corria pel meu interior fent-me pessigolletes, amb un gran èxit i sense error.
Uns quants anys endavant un altre matemàtic i inventor aquest cop britànic em va fer canviar de nou, incorporant-me els principis de computador. Jo, cada cop podia solucionar problemes mes complexos i em sentia molt útil, els meus sofriments donaven els seus fruits, tot i que de moment no tenia nom. Això va ser pels voltants del segle XIX, on fins i tot un familiar del poeta angles Lord Byron (la seva filla), va contribuir al meu naixement.
EL MEU NAIXEMENT, CREIXEMENT I MADURACIÓ
Em van utilitzar per molts projectes durant els inicis del segle XX, entre ells calcular la trajectòria de les bombes dels submarins i mesurar la distancia de les bombes en l’aviació. Començava a ser molt divertit, no m’hagués pensat mai que arribaria tan lluny i pel que sembla a dia d’avui segueixo evolucionant.
Mentre a mi em dissenyaven, fabricaven i m’innovaven van tenir lloc dues guerres mundials, essent durant la segona, quan un equip de científics i matemàtics em van batejar per primer cop amb el nom de COLOSSUS. Estava orgullós, ara s’adreçarien a mi pel nom, perquè al cap i a la fi l’únic que volia Jo, era un nom.
Uns anys mes tard cap al 1945 me’l van canviar per ENIAC, i a dia d’avui encara desconec el motiu.
Cada invent em feia més potent, la velocitat de processament de dades que tenia evolucionava més ràpid que el propi temps, també la meva capacitat de guardar-les-hi era molt mes àmplia, així com la velocitat de càlcul, però, encara hi havia molta feina a fer.
No va ser fins l’any 1970 quan em van introduir una mena de xip molt petitet dins del meu cos, anomenat microprocessador, el qual se n’encarregava de fer tots els càlculs matemàtics i convertir-los en imatges, lletres i colors perquè vosaltres humans em poguéssiu entendre. Això per mi va ser un miratge que avui en dia encara em fa trontollar de felicitat. La comunicació va ser possible. Vosaltres em parlàveu i jo us contestava.
Entrats ja en el segle XXI les meves capacitats son infinites, el xips que m’instal·len son més petits i potents, l’aparença que em donem més atractiva i sofisticada, els sistemes operatius que em fan funcionar i els programes informàtics m’apropen molt mes a vosaltres, en alguns casos fins i tot parlo i canto. Ni vosaltres ni jo sabem fins on ens pot dur tota aquesta tecnologia tant innovadora. De vegades us quedeu sorpresos quan faig una operació matemàtica que no m’heu encomanat, i, m’esteu fent tan poderós que en determinades ocasions penso per mi mateix, però tranquils de moment no soc perillós.
M’agrada que la gent que no em coneix s’apropi, em toqui, m’acaricií i n’aprengui, m’agrada veure gaudir els mes petits quan juguen amb els videojocs dissenyats que també m’instal·len, em fa feliç. També em fa feliç veure a la gent més avançada d’edat que els hi faig por durant el primer contacte i desprès com m’agafen confiança i em fan fer “cosetes” per distreure’s, però, que us haig d’explicar jo. Això vosaltres ja ho sabeu.
Soc l’ordinador, l’eina de treball passada, actual i futura, sempre he existit abans en la ment dels científics i posteriorment fet realitat per les seves mans. Soc l’avanç tecnològic, el futur, la innovació, soc el pare d’una nova era i represento la intel·ligència artificial. Em voleu seguir acompanyant?.
Liliana Castillo Girona
Envia la teva opinio
Segueix així si us plau Liliana